Thomas Palmarola

El pare Thomas Palmarola ha passat a la història com a narrador de la invenció de la imatge de Belulla. L’escrit La perla del Vallés María Santissima en sa miraculosa imatge de Bellulla: Narració de la invenció de dita sagrada imatge y de alguns dels molts prodigis que Deu obra en los devots de ella que dona a la llum publica... està datat el 1712.

La capella era una construcció del 1279, quan hom féu un llegat d’una lliura de cera per a l’obra de l’església. El 1310 es fa una donació a la capella i el 1364 l’autoritat eclesiàstica autoritzà Guillem Negrals com a rector de Bellulla, la presentació del qual havia estat feta pel rector de Canovelles. L’edifici primitiu fou substituït per un de tipus renaixentista, probablement quan la capella pertanyia als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, des del 1611, fins que el 1835 en foren desposseïts. L’antiga imatge de bronze de la Mare de Déu de Bellulla que, segons la tradició, havia estat trobada per una pastora el 1261, hom la venerava com a advocada de la vista. Des del 1872 es trobava a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936.

Palmerola

Palmerola, conegut popularment com Pomarola, es un veïnat que pertany al municipi de les Llosses (Ripollès) des del 1991.

Situació de Palmerola en la comarca del Ripollès

És l’últim municipi que es va unir a les Llosses i també estava subdividit en parròquies de les quals destaquen aquestes masies
- Les Rovires de Baix. Conjuntament amb la Casanova de la Riera i el Camp de Boatella, es troben en l’enclavament anomenat la Rovira.
- Moreta. Una important pairalia que guarda una imatge romànica i dues de barroques.
- El Solà de Moreta. Que n’era una antiga masoveria.
- Lloberes. Tant Lloberes de Baix com Lloberes de Dalt depenien de Sant Julià de Cosp.
- Vilardell. Edificada al segle XVIII.

Joguines PALMAROLA, fundada el 1887, tenia quatre botigues a Vic i una a Manlleu. Era dels petits comerços més emprenedors i que havia sabut aprofitar ràpidament les noves tecnologies col·locant els seus productes a Internet a través de la seva pàgina web a la que s'hi arribava a través de múltiples enllaços.

El negoci tenia dues vessants: Can Palmarola orientada a la joguina tradicional i Palmarola Hobby on s'hi trobava tota classe de vehicles dirigits amb tots els complements necessaris. Fou absorbida per Interkits y l'emblemàtica botiga del carrer Argenters 12 de Vic va passar a anomenar-se Palmarola Hobby. Actualment ja no té res a veure amb el negoci original.

Situació

A 20 milles de la costa italiana, a la Mar Tirrena formant part del Laci, hi trobem un arxipèlag de cinc illes anomenat Les Pontines. Una d’elles es diu Palmarola i està considerada una de les illes més maques de la Mediterrània. Gairebé deshabitada, està formada per una cresta estreta que arriba als 249 m en la seva part meridional.

Aquest illot de 4 km de llarg per un d’ample fou utilitzat per les tropes americanes per maniobres militars. A Internet hi podem trobar centenars de pàgines que parlen d’aquesta illa. En ella hi van morir exiliat el papa Silveri i Santa Anastàsia, màrtir.

Nureyev, avi patern de l'euga Palmarola

Palmarola és una euga nascuda el 1997 que ha donat moltes jornades de glòria als seus propietaris i afeccionats. El seu pare és Kitwood, d’origen americà, i la seva mare, Pescara, és argentina. Als cinc anys ja col·leccionava diversos premis importants.

El Palau Palmerola o dels Despujol està situat al carrer de la Portaferrisa 7-9. És també conegut com casa dels comtes de Fonollar. Segons consta a l’arxiu de la Direcció de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona aquesta construcció senyorial conserva restes d’un palau de principis del segle XVIII i va ser refeta segons un projecte d’en Elies Rogent del 1857.

Roma (Itàlia)

• Palmarola, àrea urbanística de la perifèria romana.
En els anys 70 va tenir un desenvolupament incontrolat i abusiu amb greus carències d’infraestructura. Està situada al nord-oest de Roma, forma part de la zona “O” i està inclosa en el municipi XIX. (Roma està dividida en 20 circumscripcions)

Les 20 circumscripcions de Roma. Palmarola n'és la 19

• Via della Palmarola.

Iztapalapa, Ciutat de Mèxic, DF

• Andador Palmarola.

Palmerola, aeroport internacional i base militar.

(traducció de la informació facilitada per l'Excm. Sr. Carlos Miranda, Alcalde Municipal de Comayagua)
Palmerola és la ubicació geogràfica on es troba la Base Aèria "José Enrique Soto Cano" i la Fuerza de Tarea Conjunto Bravo, aquesta segona és la base militar nord-americana a Hondures.

Està localitzada a Comayagua, antiga capital d'Hondures entre les ciutats de San Pedro Sula i Tegucigalpa; a 7,5 km de la ciutat Colonial de Comayagua.

Palmerola té una de les millors pistes d'aterratge de l'Amèrica Central i ha estat nominada pel Govern d'Hondures com un nou aeroport comercial alternatiu a l'aeroport internacional Toncontín, l'aeroport principal de Tegucigalpa.

Aeroport de Palmerola

Antic Molí d’en Palmarola

(treball realitzat per Joan Palmarola Ginesta)
El Molí dels Frares es troba ubicat en el terme de Santa Cecília de Voltregà a la comarca d’Osona, antigament circumscrit el Manso Verdaguer (finca). Pels voltants de 1900-1920 existia en aquesta zona una activitat important agrària relacionada amb els molins fariners molt a prop de la riera del Soreig. Actualment es conserven en diverses cases o masos d’aquesta zona alguns noms d’antigues farineres com: el Molí d’Homs, el Molí de Torroella i el Molí dels Frares.

Les referències més antigues del Molí dels Frares tenen a veure amb els frares, anterior al 1840, que vivien i treballaven en aquest molí. Varen ser els primers en adequar el terreny, els enclavaments i les estructures de canalització de l’aigua per tal de ser aprofitada com a energia i donar vida al molí.

Totxanes, totxos i maons. El blog de Joan Josep Isern.

Batalletes | divendres, 23 de juny de 2006 | 17:45h.
Des de sempre he sentit una fascinació especial pel que jo en dic “missatges al futur”. És a dir, aquells textos, sons, imatges, objectes, etc. que generem en un moment de la nostra vida amb la intenció que ens transcendeixin, que deixin una petja en altres persones -sovint desconegudes- encara que sigui molts anys després del nostre pas per aquest món.

La primera vegada que em vaig trobar davant d’un d’aquests missatges va ser en els primers temps de treballar en el ram de la construcció. Parlo, per tant, de la segona meitat de la dècada dels seixanta. (n’hi ha més)

Fèiem reformes en una torre antiga del barri d’Horta, molt a prop de la Font d’en Fargas, i quan vàrem tirar a terra els fogons del que havia estat la cuina de la casa -el que abans es deia “cuina econòmica”- va aparèixer en el seu interior un tub metàl·lic d’uns quinze centímetres de diàmetre en l’interior del qual, plegats i caragolats amb molta cura, algú havia amagat documents escrits a mà i alguns papers impresos que semblaven diaris.

A la sentència del cas Banesto es fa referència a una societat anomenada Palmarola S.L. Per la seva curiositat es transcriuen els paràgrafs que fan esment a l’empresa.

Sentència 867/2002 del Tribunal Suprem “Sala de lo Penal” 29.07.2002

Resulta acreditado también, con base en el referido informe, que el 16 de marzo de 1994, Montilsa transfirió a Liechtenstein, por medio del Banco de Comercio, la cantidad de 401.045.598 pts. (informe de la Agencia Tributaria citado, pg. 31). Del mismo informe resulta que Arturo Romaní constituyó el 26 de septiembre de 1994 las sociedades PALMAROLA S.L., y LERCARA S.L., apareciendo como titulares meramente formales María Jesús Sánchez Pérez y Rosa María Carreño Briz, al 50% cada una, empleadas de Romaní.